Cicle Math&Beyond UPV
El nostre cicle coorganitzat conjuntament amb el Departament de Matemàtica Aplicada i l’Institut Universitari de Matemàtica Multidisciplinària amb esdeveniments transversals d’investigació i divulgació de les matemàtiques
Dia Internacional de la Dona i Dia Internacional de les Matemàtiques 2024
21 de març de 2024 a las 13.00
Sala de proyecciones ETSA-UPV
🎓 Lorena Segura
Universitat d'Alacant
Llicenciada en Matemàtiques amb l'especialitat en Ciències de la Computació per la Universitat Complutense de Madrid, i doctora en la Universitat d'Alacant amb la tesi "Consideracions epistemològiques sobre alguns ítems dels fonaments de les matemàtiques”, la qual va obtindre premi extraordinari de doctorat. Actualment és Professora Titular d'Universitat en el Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat d'Alacant i forma part del grup d'investigació Sistèmica i Cibernètica. Algunes de les línies de la seua investigació són: epistemologia matemàtica i teoria general de sistemes i aplicacions. Lorena és cofundadora del grup de divulgació matemàtica Dimates, impartix multitud de xarrades, cursos i té diverses publicacions. També és col·laboradora habitual de la iniciativa 11F i del programa Estalmat a la Comunitat Valenciana.
Matemàtiques en femení
Si preguntàrem a qualsevol persona al carrer pel nom de matemàtics famosos, quasi amb tota seguretat en la majoria dels casos obtindríem com a resposta Pitàgores, un matemàtic que coneixem des de l’escola. En canvi seria molt difícil trobar a algú que ens donara el nom d’una dona, i el mateix succeïx amb qualsevol de les disciplines STEM. Serà llavors que les dones no han aportat res a estes àrees?. I en el cas que n’hi haguera per què no coneixem els seus noms i assoliments? D’altra banda, com estan actualment les dades sobre dones i ciència? Què diuen els estudis sobre aquest tema? En esta xarrada es pretén donar algunes pistes per a tractar de respondre a estes qüestions, i al mateix temps, donar a conéixer alguns traços sobre les biografies d’algunes de les dones que al llarg de la història han realitzat importants aportacions a estes disciplines.
Dia Internacional de la Dona i Dia Internacional de les Matemàtiques 2022
10 de març de 2022 a las 12.45
Sala de proyecciones ETSA-UPV
🎓 Olga Gil Medrano
Facultat de Ciències Matemàtiques
Universitat de València
Des de 2010 és Catedràtica (jubilada en l'actualitat) en el Departament de Geometria i Topologia de la Universitat de València, en el qual va entrar a formar part del seu claustre en 1978. Doctora per la Universitat de València i París VI Universitat Pierre i Marie Curie, la seua investigació s'ha centrat en l'àmbit de l'anàlisi geomètrica.
Va ser, de 2006 a 2009, presidenta de la Reial Societat Matemàtica Espanyola i, de 2008 a 2009 Presidenta del Comité Espanyol per la Unió Matemàtica Internacional (2008-2009).
Des d'abril del 2010 fins a març de 2014 va ser vicerectora en la Universitat de València.
L'any 2021 va rebre la Medalla de la Reial Societat Matemàtica Espanyola.
Geometria i escultura:
ciència i art de les formes
🎨 La interacció entre art i matemàtiques és ben coneguda i s’estén a totes les especialitats matemàtiques i a les diferents disciplines artístiques.
📣 En esta xarrada posarem el focus, principalment, en exemples de treballs escultòrics que tenen com a font d’inspiració conceptes geomètrics.
📐 Recíprocament, estes obres d’art ens ajudaran a visualitzar alguns resultats de geometria, com per exemple les propietats de les superfícies reglades.
Taula redona: Matemàtiques, rànquings i dinàmica de Xarxes Complexes
18 de juny de 2021 a las 12.00
Streaming
🌐 Un graf és una manera de representar les relacions entre un conjunt d’elements. Les propietats de direccionalitat i transitivitat fan que els models de grafs permeten descobrir relacions entre elements que en un altre cas podrien semblar desconnectats o no relacionats.
🧠 Les xarxes complexes són conjunts de molts nodes connectats que interactuen d’alguna forma, el seu estudi té com a objectiu explicar els processos que en elles ocorren. Molts sistemes es poden descriure per mitjà de xarxes complexes, que topològicament són grafs dels quals es fa necessari estudiar les seues característiques dinàmiques: Internet, la www, el cervell, la transmissió de malalties, xarxes energètiques, cadenes tròfiques, xarxes econòmiques, estructures de dades, l’omnipresent Big Data.
🗞️ L’aparició de xarxes complexes amb característiques similars en moltes àrees de coneixement, ha portat a l’establiment d’un conjunt de problemes d’investigació comunes i importants en cada àrea, la qual cosa deixa obert un interessant camí per al desenvolupament de noves línies de treball.
El món és un mocador
Xarxes complexes i rànquings
I no obstant això es mou:
dinàmica de les xarxes complexes
🎓 Cristina Jordán Lluch
Instituto Universitario de Matemática Multidisciplinar
Universitat Politècnica de València
Sempre hem dit que el món és un mocador, però ara s'ha demostrat. Hi ha xarxes de tota mena al nostre al voltant, tant naturals com creades per l'home: Internet, www, el genoma humà, xarxes socials, biotecnològiques, xarxes financeres, xarxes ecològiques...
L'estudi d'estes xarxes no és nou, fa temps que es recopilen i analitzen dades, però no ha sigut fins a principis del segle XXI quan este estudi ha tingut un creixement exponencial, a causa de l'aparició d'internet i la possibilitat d'emmagatzemar i manipular en format digital ingents quantitats de dades de manera barata i ràpida. L'objectiu de la xarrada és presentar de manera divulgativa els principis del que coneixem com a ciència de xarxes i la seua situació actual.
🎓 Francisco Pedroche Sánchez
Instituto Universitario de Matemática Multidisciplinar
Universitat Politècnica de València
En l'actualitat, termes com a xarxes socials "en línia", dades "digitals" o "big" data semblen pleonasmes. No obstant això, en 2007, quan vaig començar a interessar-me per les xarxes socials prenent com a model la xarxa Myspace, la situació era molt diferent. A les disciplines clàssiques de teoria de grafs i xarxes de flux se'ls anava incorporant l'estudi específic de propietats de xarxes com a sincronització, percolació, detecció de comunitats, creixement de xarxes, mesures de centralitat, robustesa, fallades, etc. Note's que només 9 anys abans s'havia introduït el model Small-World de Watts-Strogatz, i es registrava la patent d'un exitós cercador de pàgines de la www. Precisament d'això últim tracta la meua intervenció: oferiré algunes pinzellades dels meus treballs sobre el vector *PageRank, així com sobre mesures de comparació de sèries de rànquings.
🎓 Miguel Robollo Pedruelo
Instituto Valenciano de Investigación en IA
Universitat Politècnica de València
Un aspecte interessant de les xarxes complexes és com la seua estructura afecta a la forma en la qual la informació es propaga a través d'elles. Memes en internet, fake news, sentiments o virus tenen uns mecanismes de difusió molt semblants. El seu estudi ens pot ajudar a determinar si un determinat contingut es convertirà en viral, l'evolució del contagi d'una epidèmia, aïllar individus que realitzen ciberassetjament en una comunitat, decidir a quins individus vacunar o detectar punts febles en la xarxa de subministrament elèctric. Combinat amb altres tècniques, com els models basats en agents, poden construir-se simulacions i predir el comportament d'estos sistemes complexos. Els últims estudis consideren els complexos simpliciales per a estendre les propietats a relacions d'orde superior.
Taula redona: Matemàtiques, rànquings i dinàmica de Xarxes Complexes
29 de abril de 2021 a las 12.30
Streaming
La pandèmia ha posat en escac a tota la societat. Els científics no han sigut un cas a part, de tal manera que la commoció que va produir el confinament, els va posar a treballar no sols fora de la seua àrea de confort, sinó en línies i temes de treball que no havien sigut l’objecte habitual de les seues investigacions. En esta taula pretenem presentar diferents aspectes del tractament de la pandèmia que tenen per denominador comú el fet que els participants es van posar a treballar en el tema sota la premissa de fer un servici a la societat. Analitzarem models matemàtics que aborden diferents aspectes de la pandèmia: l’evolució del número d’infectats, la gestió hospitalària o models per a trobar fàrmacs.
Fàrmacs de reposicionament enfront del SARS-COV-2
Ja s’acaba això?
Corbes de Kaplan-Meier com a model per a la gestió de recursos dels sistemes de salut
🎓 Jose María Benlloch Baviera
Instituto de Instrumentación para Imagen Molecular
Consejo Superior de Investigaciones Científicas
L'emergència produïda per la pandèmia COVID-19 ha generat una resposta sense precedents de la comunitat científica per a desenvolupar fàrmacs que pogueren combatre al virus o pal·liar els efectes de la malaltia, a més del desenvolupament de vacunes específiques. El CSIC va organitzar una plataforma tecnològica d'innovació durant els primers dies de la pandèmia que ha resultat molt eficaç en el desenvolupament de noves tècniques i fàrmacs per a lluitar contra esta. Durant la present xarrada es descriuran els avanços principals en el grup “Bovines i Teràpies”. Especialment es discutiran els mètodes matemàtics i experimentals per a trobar fàrmacs que ja existixen en les farmàcies però que tenen acció antiviral.
🎓 Rafael J. Villanueva
Instituto Universitario de Matemática Multidisciplinar
Universitat Politècnica de València
La pandèmia del COVID-19 ha complit un any des que es va decretar un confinament general de la població. Hi ha hagut èpoques molt dures, amb gran quantitat de casos, hospitalitzats i morts, com van ser març-abril 2020 i novembre 2020 - febrer 2021. I encara ens esperen restriccions per Setmana Santa. No obstant això, ens estem acostant a l'època estiuenca que l'any passat ens va donar un respir. Però, encara queda molt de pandèmia? Doncs, a part de que cal tindre un poc més de paciència, dependrà de factors encara en estudi com són l'efectivitat de la vacuna, el temps que la vacuna serà capaç de protegir-nos i si, després d'un temps, ens podrem reinfectar.
🎓 Enrique A. Sánchez Pérez
Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada
Universitat Politècnica de València
Des del punt de vista matemàtic, hem pogut comprovar l'extraordinària dificultat d'obtindre models predictius fiables per a la predicció del número d'infectats i de la dinàmica general del COVID-19. Encara que la importància de tals models és evident, en realitat el que més afecta a la salut general de la població ja les decisions que s'han de prendre, és la gestió òptima dels recursos disponible i la previsió dels nous recursos que es vagen a necessitar. Per a això s'han desenvolupat diferents projectes des de l'inici de la pandèmia, basats en diferents tècniques estadístiques i d'intel·ligència artificial. Nosaltres proposem un model elemental, basat en la generació de corbes de supervivència (Kaplan-Meier) del virus, que al convolucionarlas amb estimacions bàsiques del nombre de nous pacients, permeten predir paràmetres estratègics fonamentals per a la gestió.
Dia Internacional de la Dona 2021
9 de març de 2021 a las 15.30
Seminari del IUMPA
🎓 Anabel Forte
Universitat de València
Llicenciada en Matemàtiques (2005) i en Ciències i Tècniques Estadístiques (2006) per la Universitat de València i doctora (2011) en esta mateixa universitat amb la tesi “Objective Bayes Criteria for Variable Selection”.
Professora Titular d'Universitat en el departament d'Estadística i I.O. de la Universitat de València. Algunes línies d'investigació:
* Quantificació Bayesiana de la incertesa en selecció de models.
* Models Jeràrquics Bayesians per a dades correlacionats.
Col·laboradora en el programa de ràdio Arrel de 5 de Ràdio 5, dirigit per Santi Garcia Cremades i en el pòdcast Amb certesa, dirigit per Antonio Rivera. És part de la comunitat de divulgació Scenio i col·labora amb diversos projectes com StarWars: L'Imperi de les dades i Girls4STEM, tots dos finançats per la Fundació Espanyola per al Foment de la Ciència i la Tecnologia, FECYT.
Estes sí, estes no. Selecció de variables per a un model millor
Els models matemàtics i estadístics són una gran ferramenta que ens permet entendre el món que ens envolta. Però per a poder elaborar un bon model és important discernir quines són les variables que han de formar part d’ell, aquelles que, d’una forma o una altra, influïxen en el procés que estem estudiant. Està relacionada la temperatura ambient amb el funcionament d’una placa solar? És el colesterol un factor de risc en les malalties cardiovasculars? Té alguna cosa a veure el consum de verdures amb la prevenció del càncer? En esta xarrada farem una passejada pel món de la selecció de variables i els grans reptes que ha suposat per al desenvolupament de l’Estadística.
Dia Internacional de les Matemàtiques 2021
11 de març de 2021 a las 12.30
Streaming
🎓 Eduardo Sáenz de Cabezón
Universidad de La Rioja
Professor del Departament de Matemàtiques i Computació de la Universitat de La Rioja desenvolupa la seua investigació en l'àrea de l'Àlgebra Computacional.
Divulgador de referència a Espanya i Amèrica Llatina ha publicat diversos llibres per a acostar al gran públic les Matemàtiques.
Ha sigut a més guanyador del concurs de monòlegs científics FameLab en 2013, membre fundador del grup Big Van Científics Sobre Rodes, presenta en YouTube el canal «Derivant» amb més d'1.1 M de seguidors, i també col·labora en diversos mitjans de comunicació com el programa Òrbita Laika de la 2, que presenta, o el programa Gent Desperta d'RNE.
Canal de Youtube:
Entrevista amb Eduardo Sáenz de Cabezón
Amb motiu de la celebració del dia Internacional del número π parlarem amb Eduardo Sáenz de Cabezón. Podrem conéixer de primera mà la seua opinió en diversos temes relacionats amb la Divulgació i les Matemàtiques en un format d’entrevista amb caràcter dinàmic i personal.